El fil vermell del destí

 

Guió Teatral: “El Fil Vermell del Destí” 

Repartiment:
- Narrador/a
- Personatge A
- Personatge B
- Fil Vermell (alumne amb cinta vermella llarga)
- Destí / Avi Savis

Durada aproximada: 8 minuts
Material necessari: Cinta vermella llarga, altaveu amb música.

MÚSICA D’INICI

Suggeriment musical: Joan Dausà – “Jo mai, mai” (instrumental o molt suau) (ambient màgic i suau) (Tots fora d’escena. Llum baixa. El Fil Vermell espera entre bambolines.)

Narrador/a (entra al centre, veu clara i pausada):
Fa molt, molt de temps, es deia que totes les persones estaven unides per un fil invisible… bé, invisible per a tothom menys per nosaltres avui, perquè tenim pressupost per a una cinta vermella!
És el fil vermell del destí.

(Entra el Fil Vermell movent-se de manera elegant però una mica exagerada, com si fes una dansa estranya.)

 

ESCENA 1 — Els protagonistes

Suggeriment musical: Suu – cançó alegre i rítmica (instrumental o fragment suau) Música lleugera i divertida.

(Entra A per l’esquerra i B per la dreta. Han de caminar amb aire despistat.)

Narrador/a:
A banda i banda del món vivien dues persones… una mica despistades, però molt simpàtiques.

A (tocant-se el cap, gest exagerat):
Avui tinc la sensació que m’estic oblidant d’alguna cosa important… com els deures.

B (encollint-se d’espatlles):
Jo també! Però em passa cada dia… així que normalment no li faig cas.

(El Fil Vermell s’apropa d’amagat i comença a envoltar-los per darrere sense que ho notin.)

 

ESCENA 2 — El fil fa de les seves

Suggeriment musical: Els Catarres – tema animat i còmic (instrumental) Música còmica, ritme ràpid.

(A i B intenten caminar en direccions diferents. El Fil Vermell els estira lleugerament, fent-los girar o fer passes estranyes.)

A (fent un saltet de sorpresa):
Però què… qui m’està estirant? Si no sóc un globus!

B (mirant al voltant, desconfiat):
Segur que és el vent. Un vent molt… personal.

Narrador/a:
Tot i que no ho veien, el fil els guiava. I feia més feina que un GPS en hora punta.

(Fer un petit gag: el Fil Vermell fa una volta ràpida i A i B queden mirant-se sense voler.)

 

ESCENA 3 — Apareix el Destí

Suggeriment musical: Roger Mas – un fragment més profund i misteriós Música misteriosa, entrada solemne.

(Entra el Destí/Avi Savis amb pas lent i dramàtic, pot fer un gest exagerat amb una capa imaginària.)

Destí (veu profunda, humorística):
Petits viatgers… He vingut a explicar-vos la veritat del vostre camí… i no, no és l’horòscop.

(Mostra el fil de manera teatral, aixecant-lo amb solemnitat.)

A (sorprès):
Això ens ha estat perseguint?!

B (arrossegant una mica el fil amb el peu):
Quina resistència! Hauria de fer esport amb nosaltres.

Destí:
Aquest és el fil vermell. S’estira, s’enreda, us fa entrebancar… però mai es trenca. Com les amistats fortes… o el xiclet enganxat a la sabata.

 

ESCENA 4 — El Retrobat

Suggeriment musical: Buhos – melodia emotiva però alegre (instrumental) Música emocionant però alegre.

(El Fil Vermell guia A i B fins al centre. A i B han de seguir el fil com si fos inevitable però divertit.)

Narrador/a:
I així, després de moltes voltes, es van trobar. Diu la llegenda que les persones unides pel fil vermell estan destinades a conèixer-se.

A (somrient, alleujat):
Doncs mira tu, tant caminar per acabar aquí. Sort que no cobren peatge.

B (rient):
És veritat! Però m’agrada. Crec que pot començar una bona amistat.

(Tots els personatges es col·loquen fent una línia. El Fil Vermell es posa al centre.)

Narrador/a:
Recordeu: tots vosaltres també teniu un fil que us porta cap a persones especials. Només cal… no trepitjar-lo massa.

 

MÚSICA FINAL

Suggeriment musical: Txarango – final festiu i positiu (instrumental) (Tots fan una reverència sincronitzada. El Fil Vermell fa un últim moviment elegant o exagerat.)

 

FI

La llegenda del fil vermell

 

1. Lectura    

Llegeix atentament el text següent:

Segons una antiga llegenda oriental, totes les persones estan unides per un fil vermell invisible que neix del seu dit petit o del seu cor. Aquest fil uneix persones que estan destinades a conèixer-se o a tenir un paper important a la vida l’una de l’altra. El fil es pot estirar, pot enredar-se i fins i tot pot trigar anys a portar dues persones al mateix lloc, però mai es trenca.
Aquesta llegenda vol transmetre la idea que el destí ens uneix i que, encara que no ho sapiguem, hi ha persones importants que acabarem trobant al llarg del camí.

2. Comprensió lectora

Respon les preguntes:

1. D’on diu la llegenda que surt el fil vermell?

2. Què simbolitza aquest fil?

3. El fil es pot trencar? Per què?

4. Què vol transmetre aquesta llegenda sobre les relacions entre persones?

5. Quina frase del text t’ha cridat més l’atenció? Explica per què.

3. Reflexió personal

Escriu entre 5 i 8 línies responent:

Creus que és certa la idea que estem destinats a conèixer certes persones? Per què sí o per què no? Posa un exemple de la teva vida (amic, familiar, mestre, etc.) que et sembli que podria formar part del teu “fil vermell”.

4. Expressió escrita: inventa una mini-història

Escriu un breu relat (6–10 línies) inspirat en la llegenda. Pots començar amb una d’aquestes frases:

• “Aquell dia vaig notar una estirada al dit petit i em vaig adonar que el meu fil vermell m’estava guiant…”

• “Sempre havia pensat que el destí no existia, fins que vaig veure aquell fil vermell brillant…”

• “El meu fil vermell semblava totalment enredat, però el destí tenia altres plans…”

5. Per acabar

Dibuixa una il·lustració que representi la teva mini-història o el significat del fil vermell.

                     

Reflexiona

 

Reflexiona profundament

 1. Fes un resum sobre aquest escrit després de llegir-lo.

 2. Resumeix el tema amb una paraula.

 3. Et sents identificat amb alguna de les coses que diu? Justifica la teva resposta.

4. Opinió personal.

La criança respectuosa

Les famílies que crien avui dia tenen un grau de complexitat molt alt perquè revisen els patrons de la seva infància alhora que aporten a les noves generacions una mirada diferent.

Hi ha un factor que és clau en la salut i la criança, que és la coherència. La coherència és fer el que considerem correcte, encara que no ens vegi ningú. Això ens fa molt més complets a l’hora de posar-nos davant dels infants.

Parafrasejant Angela Davis, “la criança respectuosa és la idea radical que els infants són persones, i com a persones tenen una dignitat de comportament, de salut…”.

Per què hem de revisar la nostra infància

Els primers set anys de vida són la base de la nostra futura personalitat, caràcter i fins i tot de la nostra futura biologia i bioquímica interna. És una etapa en què som com un fang molt mal·leable i modelable pels pares o persones de referència.

Tornar a la infància ens ajuda a saber com està la nostra estructura de base, els nostres fonaments com a persones. Això és el que ens permet comprendre on hem de tornar a revisar si sempre reproduïm els mateixos patrons, perquè, si sempre se’n repeteixen uns de determinats, cal indagar per què llegim la vida d’aquesta manera. Per exemple:

• “Sempre atrec el mateix tipus de parella i sempre em passa el mateix.”
  
• “Intento aconseguir una feina diferent i no tinc mai èxit.”
  
• “Sempre estic en números vermells.” 
• “Cada vegada que veig la família, acabem com el rosari de l’aurora.” 
• “Certes conductes dels meus fills o amistats sempre em remouen massa.”

Quan sentim que hi ha alguna cosa així que es repeteix, això parla més de nosaltres que del món.

La importància dels primers set anys de vida

L’ésser humà és el mamífer que neix amb el sistema nerviós més immadur de tots i necessitem molt de temps per aconseguir un sistema nerviós madur i regulat. Per a aquest procés de maduració, ens cal veure’ns reflectits a partir de les neurones mirall d’un ésser humà complet, els nostres referents: pare, mare o les persones que ens crien.

En psicologia evolutiva sabem que tota la informació que captem abans dels set anys ens marca el futur.

Per exemple, amb deu mesos, un nadó sap perfectament si el món on ha arribat és bo o hostil. Si és bo, s’obrirà, explorarà, experimentarà i confiarà. Però, si el món on ha arribat és hostil, això el desconnecta de la vida i el connecta amb la supervivència.

Aquestes experiències són el punt des del qual funcionarà i es construirà. Per això és important, des del present, tornar a la infància, mirar com ha estat la nostra història i, des d’aquí, posar consciència i mentalitzar-nos.

Mentalitzar-se vol dir explicar a aquesta criatura que vam ser una altra versió dels fets que ens van marcar, perquè el que ens traumatitza, el que ens fereix, de vegades no és tant el que ens passa, sinó com ens ho expliquem.

En els primers set anys de vida, quan s’estructura una part del pensament més concret i comença el pensament simbòlic i més abstracte, és quan prenem consciència del món al qual hem arribat. En aquesta edat tenim clar si la mare està disponible, si el pare hi és present, si quan ho demanem ens cuiden o ens ignoren, i aquí comencem a conformar la nostra estratègia per sortir al món i sobreviure.

El temperament en la construcció del caràcter

El temperament és l’energia de vida amb què naixem, i està determinat tant per la genètica com per l’epigenètica, l’entorn en què ens criem i la forma pròpia de percebre el món.

El que ens marca en la infància no només depèn del que ens va passar sinó de com ho vam llegir nosaltres.

La influència de l’aferrament

El sistema d’aferrament es genera en la infància. Depèn de com percebem la nostra realitat: puc viure o he de sobreviure?, tinc un aferrament segur de l’entorn?, la mare i el pare o el sistema que em cuida, ho fa bé?, em donen el que necessito?, ho he de demanar constantment?

El tipus d’aferrament el podem transformar amb l’edat, ja que una cosa que ens va ferir molt en un moment concret, quan érem petits, ara d’adults la podem resoldre millor si aconseguim més eines. Quan recuperem una història del passat que ens va marcar i “l’expliquem de manera diferent a aquest infant que vam ser”, la podem percebre d’una altra manera i ens pot ajudar a prendre decisions diferents, ja que ara tenim més eines.

L’amor és un producte de seguretat emocional. La seguretat emocional que jo he viscut en la infància, aquelles figures d’aferrament que m’han transmès que el món és segur, és el que a mi em permet connectar amb l’amor; l’amor cap enfora i l’amor cap endins. Si no ens hem sentit estimats i cuidats, és molt difícil que ens puguem donar amor a nosaltres mateixos i representarà un camí molt difícil de reconnexió, ja que la gran majoria de nosaltres no hem tingut sistemes segurs d’aferrament

Desconectar

 

DIECINUEVE MODOS DE QUITARSE EL VICIO DEL MÓVIL 

¿Ya no saludas a las vecinas en el ascensor? ¿El jefe te ha pillado demasiadas veces jugando al Candy Crush? ¿Le das más besos a tu pareja por el WhatsApp que en persona? No hay duda, sufres una intoxicación de móvil y tienes nomofobia1 . Y como una cosa es el uso y otra el abuso habrá que acabar con ese vicio y para ello hará falta que pongas de tu parte. Aquí va un plan de choque que te ayudará a solventar el problema. Como en toda adicción no podemos pasar directamente a la abstinencia total, habrá que ir poco a poco. Se trata de que al final veamos el móvil como una herramienta y no solo como un instrumento de evasión.

 1) Apaga el móvil al menos una hora o dos antes de ir a la cama y aprovecha para conversar con tu pareja, familia o compañeros de piso. Si vives solo o sola puedes usar el teléfono fijo para hablar con alguien. 2) Enciende el móvil un poco más tarde. Intenta perder la rutina de que lo primero que haces cada mañana sea atender a tu móvil. 3) Olvídate del cargador de vez en cuando. Mejor todavía, para un nivel mayor de dependencia no lo cargues o esconde la batería. 4) Silencia las notificaciones. Que ni siquiera vibre cuando llegue un mensaje. Hay que evitar que te acuerdes de él. 5) Usa otros dispositivos. Si te gusta la música usa mejor un reproductor MP3 o incluso tu antiguo walkman de casetes o de cd. Cualquier cosa menos el móvil. 6) Déjalo en algún sitio fijo. Siempre fuera de tu campo visual y por supuesto fuera de tus bolsillos. 7) Pide ayuda a tus conocidos. La familia y amigos deben estar a tu lado. Que le quiten el sonido al móvil cuando no te des cuenta o que desenchufen el cargador, siempre ayuda. Mejor aún si se limitan a no mandarte mensajes hasta que se te quite el mono. 8) Evita llevártelo al baño. Es un buen momento de retomar viejas lecturas de WC, como los prospectos de las medicinas, el catálogo del supermercado, la etiqueta del gel e incluso revistas. Del tipo que sean 1 nomofobia : el miedo incontrolable a salir de casa sin el teléfono móvil. El término, que es una abreviatura de la expresión española "no-mobilephone phobia" Plan Lector 4 estas es cosa tuya. 9) No lo saques de casa. Evita llevarlo, o al menos usarlo, en lugares de ocio al aire libre, como parques, piscinas, la playa o la montaña. 10) El WhastApp, ni olerlo. Desactiva los grupos de contactos, nada es importante en WhastApp como para dedicarle tantos minutos al día. Revísalo todo la ve al final del día y con eso suficiente. 11) Atención en el coche. Mételo sin contemplaciones en la guantera y disfruta de la radio. Si no has podido superarlo y lo has sacado de allí en un semáforo, deberás meterlo en el maletero la próxima vez. 12) Mejor mira la tele. Si te recuerda mucho a la pantalla del móvil, mejor lee un libro. 13) Acude a terapias de grupo. Hay mucha más gente de lo que crees con el mismo problema. 14) Usa tu antiguo móvil. Aquel ladrillo sin acceso a internet y con una cámara que hace fotos de 100 kb. Te avergonzarás tanto que no querrás ni sacarlo. 15) Intenta llegar a algún sitio desconocido o quedar con gente sin usar el móvil. Hace años lo hacías y no pasaba nada. 16) Aprende 20 números de teléfono. Esto sí que es duro, mejor lo dejamos en 15. 17) Compra sólo en tiendas en las que esté prohibido usar el móvil. Afortunadamente, el showrooming2 , usar el móvil en una tienda física para comparar precios vía online, está tan extendido que son muchas las tiendas que prohíben utilizar el móvil en ellas. 18) Y, ¿qué pasa si tengo móvil de empresa? Hay apps que te van a ayudar desconectando la tarifa de datos e incluso el wifi según tu ubicación y así el teléfono solo funcionará en horario laboral. También conviene aplazar lo máximo posible el refresco de mensajes de email. Lo mínimo sería cada media hora, pero mejor cada hora, si es posible. 19) Habla con los demás mirándole a la cara. Descubrirás muchas cosas más de los que te rodean que cuando solo utilizabas la visión periférica.

  CUESTIONES 1. Identifique en el texto estos elementos de la comunicación: emisor, receptor, mensaje, canal, código, contexto o situación comunicativa. 

2. Justifique qué tipo de texto es y en qué sección dentro de un medio digital se podría haber publicado.

 3. ¿Cuál es la estructura de este texto? Identifique cada una de sus partes. 

4. ¿El autor consigue convencer al lector? ¿Lo hace con claridad? ¿Qué actitud mantiene frente al tema que se trata en el texto?